Sessió 2: ELISABET EIDENBENZ. LA MATERNITAT D'ELNA

Vídeo 7': Documental amb entrevista simulada

Vídeo 3': Reportatge TV3

1.Quina motivació creus que tenia L’Elisabet Eidenbenz per organitzar la maternitat d’Elna? Dit d’una altra manera: Quins valors finals creus que guien la conducta i les accions de l’ Elisabet?

  

2. L’Elisabet s’estima les persones amb les que conviu  i per les que lluita. En la seva tasca, emprèn tot un seguit d’accions.

Quines accions realitza?

Què necessita per fer la seva feina?

Quins són els valors instrumentals que impregnen les seves accions?

3. L’Elisabet de manera desinteressada i generosa,  va dedicar el seu temps als altres, va posar al servei dels altres els seus coneixements, habilitats, capacitats i esforços. Es va vincular   i es va comprometre amb una causa perquè volia contribuir a canviar una realitat amb la voluntat de millorar-la.

a. Quines accions concretes podries proposar per millorar situacions del teu entorn? Quins valors finalistes creus que guiarien aquestes accions?

b. Quins valors instrumentals podries posar en pràctica per dur a terme les accions proposades?

Pistes

Valors finalistes: aquells valors que responen a les finalitats últimes de l’acció, causes finals. · Dignitat · Justícia · Solidaritat · Pacifisme · Llibertat · Igualtat · Ecologisme

Valors instrumentals: aquells valors intermedis útils i necessaris per aconseguir altres valors més finalistes. · Compromís · Esforç · Responsabilitat · Perseverança · Participació · Acceptació de límits

Elisabeth Eidenbenz ( Suïssa, 1913 – 2011)

Després d'acabar els estudis de magisteri, el 1937 va viatjar València, on el Servei Civil Internacional havia instal·lat l'ONG "Ayuda Suiza a los Niños de España". També va estar a Madrid, sempre com a voluntària per ajudar amb aliments, roba i medicines a mares, nens i ancians durant la guerra civil espanyola, a més de la seva evacuació a àrees de Catalunya i València. Després de la caiguda de la Segona República Espanyola, els exiliats es van haver de refugiar en els camps francesos, en els quals molts van morir per desnutrició, malalties i altres misèries. A causa d'això qualsevol dona embarassada estava condemnada a perdre el fill o, encara pitjor, a morir ella en el part. Per aquest motiu Elizabeth va decidir de convertir un palauet abandonat a Elna, prop dels camps de refugiats de les platges del Rosselló (Argelers, Sant Cebrià, el Barcarès, Ribesaltes, etc.), en una llar de maternitat.

Van ser perseguida  per la Gestapo, fins al punt que en una ocasió ella mateixa fou detinguda. La maternitat va  salvar aproximadament 400 nens espanyols i catalans, i 200 de jues.

Acabada la Segona Guerra Mundial, treballà durant deu anys ajudant els que s'havien quedat sense casa a Viena. A partir del 1956 es dedicà a la reinserció laboral femenina, tornà a exercir de mestra i ensenyà a llegir a moltes dones analfabetes, filles, en la majoria de casos, de famílies desestructurades.